AUTOAVALUACIÓ

- Què estic aprenent?

- Què estic fent per aprendre?

- Què estic fent per a què a els demés aprenguen?

- De què m'esta servint què estic aprenent?

Així pues, arribant al tram final de l'assignatura, m'agradaria respondre a les preguntes plantejades per Victor al blog de l'assignatura Educació del Moviment.

En primer lloc, he de dir que en un principi, molts dels meus companys, incloguent-me en ells, no sabiem certament de que anava a tractar l'assignatura. He tractat per primera vegada amb un blog, la qual cosa no sabía concretament la seua utilitat i menys encara, fer un ús correcte d'ell. Aquest ha sigut un descobriment per a mi, perque m'ha ajudat a submergir-me en els coneixements dels meus companys i sobretot en el blog de la nostra comunitat edmov, Educació del Moviment, autor del qual es el nostre professor Victor. En el meu blog, he penjat les entrades amb un objectiu clar: compartir les meues opinions dels temes tractats en classe i complementar els coneixements dels meus companys sobre aquests.

També vaig pensar que és important exemplificar cadascuna d'aquestes, amb vídeos i imatges que puguen deixar les coses més clares als visitants del meu blog.

¿De què m'està servint tot el que estic aprenent? Aquesta última pregunta que ens planteja Victor, la inclouré en la conclusió de la meua autoavaluació. Doncs bè, en la meua opinió crec que tot lo anteriorment mencionat, ho realitzem amb l'objectiu d'APENDRE. Pot ser la forma en què estem duguent a terme aquesta assignatura no siga la mateixa dinàmica al que estem acostumbrats (en relació a les altres matèries). No obstant això, la qual cosa no significa que siga més o menys educatiu, sinò que és diferent. Aquest APRENENTATGE dependrà del nivell de implicacions de cadascú i cada company de la comunitat ha de decidir si putjar o no a l'últim tren que passa en direcció a l'APRENENTATGE.   Jo personalment crec que dec dedicar-li més temps al meu blog, i sobretot als dels meus companys, per a tindre una visió més àmplia sobre a els coneixements s'acompanya a l'assignatura, i així poder complementar la teoria explicada a classe. Per això vaig a intentar posar tota la meua dedicació a aquest blog, per a fer un millor seguiment de l'assignatura.

                                         

Educant en moviment...

RECOMANACIONS BLOGGERES!

Després de publicar el meu assaig sobre el llibre "Valor de Educar" de Fernando Savater, he decidit destacar alguns blogs que m'han agradat tanmateix com algunes entrades d'alguns companys que m'han aportat nous coneixements i dels quals he pogut extraure les meues propies conclusions. Aquestes entrades i blogs dels companys, m'han fet descobrir i apendre sobre els diferents aspectes que tracten els temes de l'assignatura.

En primer lloc, m'agradaria recomanar el blog del meu company Tomás Hernández Sols hi ha que pegar-li una mirada per a saber el temps que li dedica a aquesta assignatura. No hi ha cap dubte de que està realitzant un seguiment perfecte de l'assignatura. A més m'agradaria destacar la seua entrada sobre l'exposició de posters. Aquesta és una recopilació de tots els pósters realitzats pels companys la qual val la pena veure i recordar aquells posters que ens han aportat alguna cosa.

També m'agradaria destacar el blog de Victor Primo. En la meua opinió, exceptuant a Tomás, crec que és un dels blogs amb les entrades més diverses que hi ha en la Comunitat Edmov. En aquestes ens mostra el seu correcte seguiment de l'assignatura.

"Mi analisis de un fragmento de Mal de Escuela", és una entrada publicada per Manu Jimenez, on ens intenta explicar lo que li suposa per a ell eixe determinat fragment, posant de manifest als professors "color sepia" com els anomena el nostre company Manu. 

Aquestes són les meues recomanacions bloggeres. Done gràcies als companys per poder compartir amb tota la Comunitat Edmov les vostres publicacions dels vostres blogs.

"UNOS TRAS OTROS DEVENIMOS"

        

Aquest és el fragment que jo i la resta del meu grup, vam escollir per a representar-ho en classe. En aquest, l'autor ens narra les seues experiències amb el reencontre amb els seus ex-alumnes. Aquests reencontres són un poc especials degut a que, aquells xiquets que han sigut discípuls d'ell en la seua escolarització, son capaços de sorprendre al professor amb un poema o anécdotes que mostren que verdaderament, després de tot, el que ha fet el professor els ha servit en el seu devenir. 

És un fragment, que personalment m'agrada molt, perquè em fa sentir molt identificat en algunes situacions en la meua vida. Ho he sentit des de la distància, en una persona cercana com és la mare de la meua parella. Son moltíssimes les ocasions en que he presenciat un reencontre amb antics alumnes d'ella. Reencontres de alegria, de records en la escolarització dels seus ex-alumnes, entre els quals la majoria han sigut els seus "zoquetes"....fins i tot ex-alumnes amb 7 anys menys que ella i que a dia de avui encara la veuen com la professora d'educació fisica en la seua etapa escolar.

Per a mí, en certa part, es com una heroïna, perque crec que són anècdotes i reencontres que a tothom  li agradaria que passara. M'agradaria en un futur, que l'educació i els coneixements emprats en les meues classes com a docent, foren de gran utilitat per als meus futurs "zoquetes", no sóls durant la seua escolarització, sinò també en el seu devenir. 

En la meua opinió jo crec, que tot esforç té recompensa, més tard o més prompte, però les retribucions per l'esforç i sacrifici en el treball d'una persona, al fi i al cap apareixen.  

QUÉ ÉS EDUCAR?

Després d'un temps, he decidit pujar el meu assaig en reflexió a la pregunta, "Què és educar?" que ens proposa Fernando Savater en el seu llibre, "Valor de Educar".

¿QUÈ ÉS EDUCAR?

L'educació és un concepte que està infravalorat en la nostra societat . Fernando Savater ens explica , en el pròleg del seu llibre "El valor d'educar " , l'existència d'una disconformitat amb el tipus de persones que opinen que l'ensenyament inferior , no és més que un càrrec o professió que arriben aquelles persones que han estat incapaços de rebre estudis superiors . El terme mestre ha quedat relegat a un lloc secundari en la societat .

Educar no només es refereix a la preparació dels alumnes per obtenir conceptes i termes científics i específics teoric-pràctics per a la possible aplicació d'aquests en un futur , sinó que a més , consisteix a donar el suport i oferir la nostra ajuda a les persones perquè estan puguin determinar què és el millor i el pitjor per a nosaltres mateixos . Tot això vindrà determinat per una comunicació amb els semblants , la finalitat ens conduirà a un aprenentatge tant de nosaltres cap a ells , com també d'ells cap a nosaltres . Aquesta comunicació ens proporcionarà una ampliació dels nostres coneixements.

Savater parla de " el temps" com el principal factor que influeix en l'educació de les persones . En aquest , recau una gran importància a l'hora d'aprendre , ja que som conscients en cada moment que tard o d'hora la mort acabarà . Amb això , podem dir que la que ha d'administrar aquesta concepció temporal i interpretar-la correctament per tal ajudar-nos a moure'ns en relació amb el temps , és l'educació .

D'altra banda , tenim la distinció entre educació i instrucció . Tots hem instruït alguna vegada a una altra persona , és a dir , que hem exercit de mestre en alguna ocasió , per exemple quan has ensenyat a un amic a usar alguna aplicació d'un ordinador .

Així doncs , tornant a la situació anterior , podem debatre sobre el tema que parla en el capítol 2 . ¿ Per a què volem professionalitzar l'educació? La resposta la trobem en què una cosa determinada no pot ser ensenyada per qualsevol persona , ja que quan hi ha un ensenyament de coneixements científics , aquest requereix d'una professionalització .

Fernando Savater , ens parla de les capacitats obertes i tancades . Les primeres podem catalogar com infinites , és a dir , no s'aprenen de forma específica ni s'especialitzen en elles . Sempre es podrà ampliar el coneixement sobre elles . D'altra banda , les tancades són aquelles capacitats funcionals i alhora útils , com és el cas d'escriure o llegir . Les habilitats tancades tindran un marge de millora , pel fet que són apreses i adquirides . En aquestes arribarà el moment en què es automatitzessin i no es podran millorar més . En canvi les obertes , sempre podran ser millorades . L'habilitat d'aprendre és una capacitat oberta, la més necessària i humana potser de totes elles .

Després de llegir el capítol 2 del llibre El valor d'educar de Fernando Sabater i concloent aquest assaig , he de dir que coincideixo totalment en que vivim en l'esclavitud del temps . Aquest és el principal factor que ens distingeix a la resta d'espècies . Per tant per a mi l'Educació , és el procés que transcorre al llarg de la vida des del moment que naixem fins que morim en què es transmet i adquirim valors , coneixements i comportament .

EL VALOR DEL TEMPS

Vuic compartir amb vosaltres aquest vídeo on retracta la importància que té el temps en la nostra vida. El temps pasa a gran velocitat en les nostres vides. De vegades no som conscients del valor d'aquest i el que busque amb aquest video és que cadascú reflexione sobre la importància que vol donar-li al temps de la seua vida i com distribuir-lo.
El que esta clar, és que el temps pasa, i mai tornarà. Jo estic dispost a aprofitar el meu temps al màxim, sense malgastar-lo en aquelles coses que no obtinga cap aspecte positiu. I tu, estas dispost a aprofitar el teu?

COS COMUNICATIU (A.FRANK)

Solidaritat, emoció, il·lusió, companyerisme...son els aspectes a tractar en el meu vídeo en referència al Cos Comunicatiu de A. Frank. Aquest vídeo que podreu vore a continuació és un clar exemple del cos comunicatiu en l'esport. Consols després de perdre una final, retirades de jugadors, emocions de victoria són accions que podem observar a sovint en el món de l'esport, però no sempre existeix una solidaritat adherida a aquestes accions.

Sempre m'ha cridat l'atenció la personalitat del jugador portugués Cristiano Ronaldo. Moltes persones el retracten de prepotent, de tindre un mal perdre, entre altres adjectius. Però de vegades jutgem la imatge de una persona desconeguent el que hi ha més enllà d'aquesta. M'agradaria destacar, el seu costat més solidari, amb aquesta noticia que es va fer pública fa uns dies:

Cos Comunicatiu: Cristiano Ronaldo

Conclueixc la meua reflexió sobre el cos comunicatiu, amb el vídeo tant emotiu que amb la seua inocencia i il·lusió, va fer plorar al jugador colombià Falcao.

VALORACIÓ DELS POSTERS

Avui, la meua companyera i jo, hem entregat les valoracions dels pósters. Unes valoracions que m'agradaria publicar en aquesta entrada. Com han mencionat molts companys en els seus respectius blogs, el passat 26 de Març es va realitzar a classe, una exposició de pósters duts a terme per grups de treball  formats per companys de classe. La finalitat era que cadascún d'aquests, mostrara o reflectira qualsevol punt escollit del tema 1, és a dir, alló que ens va agradar i sobre el que ens agradaria realitzar un póster de tot lo que haviem vist en classe en relació al tema 1. Va resultar molt divertida, i es van poder veure molts bons treballs. He destacat els treballs que més ens van agradar.

1. La belleza de las nalgas femeninas.
Aquest pretenia buscar la evolució que ha tingut la bellesa de les nalgues femenines, al llarg de diferentes èpoques de la historia. Ens ha cridat molt l’atenció el format en que s’ha realitzat aquest poster, siguent aquest un cub, mostrant en cada cara les diferents èpoques. Ens ha aportat una visualització del que era la bellesa de la dona respecte a les seues “nalgues” i com aquesta ha anat canviant tant dràsticament. Tot açò podem dir que ve predeterminat segons la cultura, religions i societat en que es troben.

2. Dualisme Antropologic
Aquest també va estar molt treballat amb la presó i la carretera amb els diferents conceptes de Plató. Hem de dir, que no conseguiem trobar la relació de la presó amb la carretera. Com ens va dir Victor, és cert que pareixien dos posters, pero que conjuntament actuaven de manera harmònica. Tot s’ha de dir, que estava molt ben representat, sobretot la presó amb l’home atrapat en la porta d’aquesta. Sens dubte era un dels millors posters que s’hi van realitzar.

3.Visiones de la Salud
Aquest póster ens mostra diferents perspectives de la Salud. Hem observat que donada la seua importancia, hi han diferents opinions, i açò tot ve donat per la societat en que vivim. Creguem que li falta alguna representació gràfica per a que el contingut puga enriquir-se més.

5. Concepcions Socioculturals
Aquest poster l’hem sabut interpretar. El que ens pretén mostrar són les concepcions del cos i la bellesa al llarg de diferents èpoques i societats, amb una casa, pot ser en una ciutat, una espècie de caseta o cabanya, i per últim un Castell. Amb aquests interpretem els diferents cossos de les diferents societats i èpoques com hem dit anteriorment.

6. Cada dona un mon
En aquest poster, pot ser hem tirat en falta un poc més de contingut, però la realitat es que s’adequa al que és un poster. Respecte a la seua aportació és molt bona, ja que tratanse d’una mateixa dona i un mateix cos, el concepte d’aquesta variarà en relació al tipus de societat en que es trobe immersa.

7. Yo Robot
Els nostres companys han vuigut plasmar en aquest poster, la relació cos-maquina. La idea ens ha agradat molt per que és un tema molt interessant. No obstant això, no han sabut mostrar-nos clarament tot el que volien dir, i no quedaba del tot clar amb la información i elements que ens oferien. Però repetim, que era una idea molt bona.

8. Atrapats
Aquest ha sigut un poster que tambe ens ha agradat molt. La telaraña ha estat molt original, i
és una cosa que apareix molt a sovint en la realitat, atrapant-nos com per exemple és el cas de
la bellesa. La originalitat del póster, arriba quan eres tu el que deus situar-te en el lloc que
creus estar.

9. Concepción de los cuerpos
Aquest ens va paréixer molt poc creatiu, degut al format en que es presentava (un power
point). No obstant això, els videos estaven molt bé i adequats al temari que tractaven. Va ser
una llàstima que alguns vídeos no funcionaren.

10. Dos cuerpos, dos mundos
Pot ser siga aquest un poster molt bo, sols que creguem que probablement, hi havia un excés
de text explicatiu, ja que un poster deu resumir en ell mateix tot el que vulguis dir del tema
sobre el que has treballat, i per això, aquest aspecte feia que no ens resultara atractiu.

11. El cuerpo abyecto
El póster de “el cuerpo abyecto”, ha sigut també un dels més destacats. L’espill on et
reflexaves va ser molt original ja que era un treball per a que et situares a tu mateixa en un lloc
dins del espill. El fet de vore’t reflexat a l’espill t’ajudava en la teua elecció. La teoría del
“cuerpo abyecto” baix el nostre punt de vista estava ben explicada, perquè enteniem
perfectament el contingut.

12. Los problemas del cuerpo vivencial
Aquest ens oferix a simple vista el treball que hi ha darrere d’aquest gran poster, dut a terme
pels seus creadors. Ens ha cridat l’atenció la manera en que han elaborat el poster, i com ho
han relacionat amb els quatre problemas que redacta A.Frank. Gràcies a aquest poster, hem
comprés els 4 problemes del cos vivencial que anomena Frank amb major facilitat.

13. Index de Massa Corporal
Pot ser, a aquest poster, li haja faltat una idea més atractiva en quant a presentació. Açò pot
ser a que aquest tema va ser un dels ultims que vam tractar en classe. Encara que el tema
estava bé, haguera pogut ser un poster més creatiu.

14. Violència Simbòlica
Aquest grup, ens ha tractat de mostrar la violencia simbólica, en relació a la diferencia en la
indumentaria que utilitzen els esportistes masculins i femenins. Ha sigut una idea que ens ha
fet captar la atenció i fixar-nos en el tema. Malgrat que hi havia dos vídeos complementaris, no
ens ha aportat cap informació nova sobre aquest. No obstant això, valorem el treball dels
companys verificant tot el que ens ha aportat la informació mostrada en el poster. Pot ser, la
presentació siga molt millorable.

15. Cànons de Bellesa
En aquest póster podem observar la creativitat amb la que han treballat els nostres companys, convidant a cada persona que analitzava el póster, a agafar un document d’un sobre per a fer una reflexió final. A diferència dels altres pósters, aquest tenia un procés distint, ja que primer observaves el póster i extreies les teues conclusions, i finalment et feien saber la reflexió que havien vuigut provocar amb aquest póster.

17. Violència simbólica
Aquest, era el que demanava el professor, un poster. Però era un poster molt pobre en quant a informació. En la nostra opinió, creguem que tenia gran de marge de millora.

18. Cuerpo
Aquest poster vivent, ens ha impactat molt. Ens ha agradat molt per lo atrevit que ha sigut, representant amb el seu propi cos el concepte de “cos”. Hem entés que en un cos poden haver tots els conceptes que s’exposaven.

19. Relación cuerpo i sociedad
El tema estava molt bé però l’activitat, va ser poc original, ja que haviem fet la mateixa en clase. Pot ser ens ha aportat, però res nou.

Per últim he de dir, que per problemes personals, no vam poder realitzar el nostre póster per a la data marcada, però gràcies als temes que heu plasmat en cada poster, ens heu fet disfrutar dels diferents temes que tractaven, i a més ampliar els coneixements del que tractava aquesta activitat.

Educant en moviment...