Aquest és el fragment que jo i la resta del meu grup, vam escollir per a representar-ho en classe. En aquest, l'autor ens narra les seues experiències amb el reencontre amb els seus ex-alumnes. Aquests reencontres són un poc especials degut a que, aquells xiquets que han sigut discípuls d'ell en la seua escolarització, son capaços de sorprendre al professor amb un poema o anécdotes que mostren que verdaderament, després de tot, el que ha fet el professor els ha servit en el seu devenir.
És un fragment, que personalment m'agrada molt, perquè em fa sentir molt identificat en algunes situacions en la meua vida. Ho he sentit des de la distància, en una persona cercana com és la mare de la meua parella. Son moltíssimes les ocasions en que he presenciat un reencontre amb antics alumnes d'ella. Reencontres de alegria, de records en la escolarització dels seus ex-alumnes, entre els quals la majoria han sigut els seus "zoquetes"....fins i tot ex-alumnes amb 7 anys menys que ella i que a dia de avui encara la veuen com la professora d'educació fisica en la seua etapa escolar.
Per a mí, en certa part, es com una heroïna, perque crec que són anècdotes i reencontres que a tothom li agradaria que passara. M'agradaria en un futur, que l'educació i els coneixements emprats en les meues classes com a docent, foren de gran utilitat per als meus futurs "zoquetes", no sóls durant la seua escolarització, sinò també en el seu devenir.
En la meua opinió jo crec, que tot esforç té recompensa, més tard o més prompte, però les retribucions per l'esforç i sacrifici en el treball d'una persona, al fi i al cap apareixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada