dilluns, 26 de maig del 2014

AUTOAVALUACIÓ FINAL

(AUTO)AVALUACIÓ

David González Salort

Aquest , pot ser, siga el post més difícil i a la vegada important, de tot el camí que hem recorregut fins al final d’aquesta assignatura, on cadascú de nosaltres treu les pròpies sensacions i on demostrem en quina mesura hem aconseguit connectar amb aquesta.

En primer lloc, he de dir que en un principi, molts de nosaltres, no sabíem certament de que anava a tractar l'assignatura. Els primers dies, al eixir per la porta de classe dubtàvem de l’objectiu d’aquesta, la qual cosa ens portava a un constant debat. L’aspecte clau en tot açò va ser el blog. Aquest va ser el mitjà pel qual teníem la possibilitat de plasmar en ell el nostre seguiment de l’assignatura. Particularment he aprés moltes coses al llarg d’aquests 4 mesos. Una de elles veure les coses d’una altra manera, a diferencia dels primers dies on no aconseguia connectar en l’assignatura. A més, he aconseguit comprendre i reflexionar sobre els diferents temes que abarca l’educació i el moviment intentant plasmar-ho de la millor manera en el meu blog.

He compartit les meues pròpies opinions i reflexions amb la finalitat de que qualsevol membre de la comunitat edmov puga adquirir nous coneixements o ampliar els que ja tenia prèviament.

Per últim, en la meua opinió crec que totes les nostres aportacions en cadascun dels blogs giren entorn a un terme fonamental, l’Aprenentatge. Pot ser la manera en que hem dut a terme aquesta assignatura no seguixca la mateixa dinàmica a la que normalment estem acostumats (en relació a les altres matèries). No obstant això, la qual cosa no significa que siga més o menys educatiu, sinó que més bé jo diria que és diferent, utilitzant una metodologia innovadora, basada en l’autoaprenentatge.

Malgrat que he començat tard a plasmar les meues idees en el blog, pense que he acabat fent un bon seguiment de l’assignatura, aprofundint en els coneixements dels meus companys per a formar els meus propis i oferint així les meues entrades com a font de coneixement a tots els membres de la comunitat. Amb açò em qualifique amb un 8.

Educant en moviment

diumenge, 25 de maig del 2014

COMPARACIÓ "L'EDUCACIÓ, EL MOVIMENT I JO"


L'activitat que ens va proposar Victor el dilluns 20, em va resultar molt interessant. Tractava de dibuixar el que era "l'Educació, el moviment i Jo". Aquesta activitat la va manar Victor en el començament del curs, i per tant m'agradaria fer una xicoteta comparativa dels dibuixos en relació a el que és per a mi "l'Educació, el moviment i Jo".



Respecte al primer dibuix, el que puc dir és que en la gran majoria de l'aula hi havia una pregunta que girava entorn a un i cadascú de nosaltres. Que puc dibuixar? o millor dit que em ve al cap per a dibuixar alguna cosa relacionada amb aquests tres termes? Doncs bé, en el meu cas vaig dibuixar uns llibres representant l'educació, i dalt d'aquestos una pista de tenis, ja que es un dels esports que més m'agrada junt amb el futbol, i jo situat en l'acció d'un colpeig amb la raqueta de tenis representant el moviment. Si observem el dibuix actual, pareix que és prou semblant, però la major diferència la trobem en la forma de pensar.



En el dibuix actual, vuic destacar, que esta vegada també tenia algo en comú en la primera vegada, i era que tenia certs dubtes en el meu cap. No obstant això, eren dubtes positius per dir-ho d'alguna forma. Tenia molts dibuixos en ment per a intentar demostrar el que representava "l'Educació, el moviment i Jo", però vaig optar per dibuixar-ne aquest, tan semblant al primer i a la vegada tan diferent.

En aquest cas, els llibres continuen existint, però aquesta volta representaran el coneixement teòric, les bases del qual em serviran per a avançar i tindre una millor aplicació a la pràctica. Aquesta vegada ja no es una simple pista de tenis, sinò una pista de fútbol. Un esport que ha representat molt en la meua vida, i que mai he arribat a plantejar-me i reflexionar sobre alguns temes que hem tractat en classe. Els llibres, representen la base d'una piramide en la meua vida fins arribar al cim. Aquesta piramide escalonada, ens permitirà  l'escalada cap al cim, però no serà tan fàcil. Per a arribar dalt de tot, tindré que ajudarme dels suports que hi podem observar en el dibuix, representant els principis o valors étics, els quals m'ajudaran a arribar fins a lo més alt. M'ajudaran arribar fins al meu camp del que tota la vida he estat envoltat, per a quan arribe dalt reflexionar sobre els obstacles que he aconseguit superar, i on sols hem quedaria sortejar un últim obstacle: Les ideologies. Podriem dir, que la comprensió final d'aquest últim obstacle, dona lloc a un xut convertit en gol. Un gol que representa la Educació, a partir de la qual entren en joc els diferents mètodes d'ensenyament.

dissabte, 10 de maig del 2014

EL CULTE AL COS. L'obsessió amb el gimnàs

En la meua última entrada, vaig explicar la meua opinió sobre la ideologia del culte a la primesa. Una ideologia relacionada amb el mesomorfisme, i en general amb el culte al cos. Així pues, he vuigut anar més enllà sobre aquest tema, i investigar-lo de fins a tal punt de poder extraure les meues propies conclusions i fervos-les arribar a tots vosaltres.
Investigant aquest tema tant debatit com és el culte al cos, he vuigut escollir i recopilar aquella informació que m'ha resultat de gran interés per a la meua reflexió, la qual es basa en un article, una espècie de documental i una película. Tres fonts d'informació ben distintes, però amb un tema a tractar en comú, el culte al cos.

El culte al cos, podriem dir que està influenciat per diferents entorns però jo vaig a aprofundir en el més 'polémic' per dir-ho d'alguna manera. Aquest és el gimnàs. Si busquem aquest concepte en 'mama google' podrem trobar diverses definicions, les quals ens donen una idea sobre el que estem parlant. La pàgina web definición ACB defineix el gimnàs com, aquells espais especialment creats per a que es realitze en ells diversos tipus d'activitat física.  Per un altra part, Ecured (la enciclopedia cubana) amplia el coneixement dient-nos que, eixos diversos tipus d'activitat física estan destinats a desenvolupar, enfortir i donar flexibilitat al cos. Ademés añadix que dits exercicis, poden ser amb o sense aparatos.

En el blog del gimnàs Gold's Gym Puerto Vallartas,  trobem una publicació de Sofia Ramos on ens conta que remontant-nos en el temps, la història del gimnàs comença en l'època de les antigues Grecia i Roma. La mateixa paraula Gimnàs deriva de la paraula grega 'gymnos', que significa (nuesa). La paraula grega 'gymnasium' significa lloc on anar nuet, y s'utilitzava en l'antiga grècia per a denominar el lloc on s'educava als joves. En aquestos llocs es practicava l'educació física sense roba i es que per als grecs, aquesta disciplina era tan important com l'aprenentatge cognitiu.

Ara bé, reflexionant sobre l'orige dels gimnasos que ens diu Sofia en la seua publicació, i contraposant-ho amb la postura obsessiva que adopten les persones que acudeixen a aquest tipus de recintes, creus que en l'actualitat queda algo d'aquella educació de l'antiguitat, la qual era el principal objectiu d'aquests espais per als joves? Creus que la gent va al gimnàs a educar-se mitjançant el press de banca o unes simples mancuernes? Si l'educació de la qual parlem fora sinònim de 'mirar-me al espill i vore'm ben musculat em fa sentir millor' doncs si, sense cap dubte hi ha un alt percentatge de persones que acudixen a aquests tipus de recintes per a "educar-se".  És ací on apareix la ideologia del mesomorfisme. Musculatura, força, potència... són concepte que reflexen aquesta ideologia, i en general el culte al cos. En la societat actual destaquen els homes musculosos i les dones primes (culte a la primesa) imposant eixos cossos com a cos model per a arribar a tindre el cos "perfecte" i promulgant el fals pensament de creure que el cos musculós (en l'home) i el cos prim (en la dona) son sinònims de cossos saludables.

En el documental que adjunte a continuació, queda exemplificat tot lo mencionat anteriorment. La duració d'aquest és de 30 minuts, dels quals el 13 primers minuts pot ser siguen els que més m'interessen en referència al tema que tracte en aquesta entrada.


Si hem tinguera que quedar en algo del documental pot ser em quedaría en moltíssimes coses però m'ha cridat molt l'atenció un clar exemple de lo que he comentat anteriorment en les declaracions que diu una de les tantes persones que acudeixen a eixe recinte a "educar-se", concretament a partir del minut 3:47'' fent públic que l'objectiu de tot açò és vore's i sentir-se bé en un mateixa, i a més per a que els de fora els miren.

Respecte a la película, 'Dolor y dinero' és una película protagonitzada per Mark Wahlberg i Dwayne "The Rock" Johnson. Dos actors caracteritzats per tindre uns cossos musculats i tonificats. No es la trama de la película el que m'importa, sinò el recinte i el entorn del que es rodegen aquests personatges, i també la manera de ser presoners de l'obsessió per patir 'dolor' com diu el propi títol de la película, per a sentir-se bé en un mateix. Ací vos deixe el trailer :


Per últim vuic citar un article publicat per Aitziber Mínguez,titulat  'Cuando el gimnasio se convierte en obsesión'. En aquest es poden observar punts clau per a identificar el grau de obsesió de cada persona que acudeix al gimnàs i així concienciar a les persones que d'alguna manera anar al gimnàs en el seu temps lliure, ho transformen en una obligació sense adonarse'n, fins a cert punt, de caure en transtorns com la Vigorexia.





Jo si se on està el meu limit, i Tu, saps on està el teu?

dijous, 8 de maig del 2014

CULTE A LA PRIMESA

Aquesta ideologia, el culte a la primesa, és la que m'ha tocat investigar, junt a la resta d'experts dels altres companys, per a transmitir i explicar a la resta del meu grup "puzzle" , els conceptes que dictamina la propia ideologia del culte a la primesa. Desglossant les preguntes de Victor en el seu blog sobre que és el culte a la primesa, podem definir que aquesta ideologia es basa, com el seu propi nom indica, en la recerca de la primesa per a sentir-se bé un mateix. La primesa és un fenòmen que ocorre actualment en la societat, que consisteix com hem dit anteriorment, en el pensament de cos prim com a cos perfecte, el qual crea falses creences com ara el fet de asociar la primesa amb la salut, fent creure que quan parlem d'un cos extremadament prim, estem parlant d'un cos sa.  

Respecte a la manifestació del culte a la primesa en relació en el moviment, podem veure-ho reflexat clarament en les dones que utilitzen el moviment en la seua persecució cap al cos prim. Aquesta actitud, en ocasions entra en una obsessió, sobretot en la població femenina, la qual opta per un exercici dur i constant, acompanyat d'unes dietes molt severes, l'objectiu del qual es centra en disminuir de pes i arribar a tindre el cos "perfecte" (cos extremadament flac i tonificat). El seguiment extrem a eixa ideologia moltes vegades pot provocar l'aparició d'enfermetats com la bulimia, anòrexia...
Dins d'aquesta segona pregunta, m'agradaria destacar la última moda de pèrdua de pes entre la joventut nord-americana. Es tracta del famòs "Thigh Gap" (obertura de cuixa). Aquesta moda consisteix en tindre les cames tan primes que, al juntar-les, quede un espai entre les cuixes. Actualment s'ha convertit en la nova forma de saber si tens un cos "sexy" o no.  El buit entre les cuixes, el van popularitzar en2012 les models de Victoria's secret. Açò va donar lloc a que hi haguera un increment aclaparador de persones que passaven per quiròfan per a eliminar la grasa de eixa zona, a més d'una gran diversitat d'entrenaments i dietes extremes amb l'objectiu d'aconseguir el "Thigh Gap". 
Son molts els comentaris publicats en les diferents xarxes socials com ara Tumblr, Pintereset o Facebook, i que podem observar en l'article que publica Fabien Faur, en la pàgina web EntreMujeres.

“Mi ‘thigh gap’ (espai entre cuixes) es enorme, estén celosas, chicas”, publica ‘foster-the-beatles’ en Tumblr, mentre que en la mateixa red social ‘skinnysizezero’, afirma: “Juntas podemos ser flacas, tener una talla 32 con un espacio entre muslos hermoso y un vientre chato”.

“Tengo la impresión de que estoy empezando a tener un espacio entre muslos, estoy feliz”, afegix ‘elleskyyy’. Per un altre costat, ‘starvingforperfection’ (el nick del qual significa “passant fam per a ser perfecta”) lamenta el seu “mediocre/inexistent espai entre cuixes”.

Que fer per a donar llum al culte a la primesa? En la meua opinió, és deuria utilitzar el poder de difusió de idees que tenen els mitjans de comunicació per a promoure uns cossos saludables, un cànon de bellesa realista que no provoque indirectament el augment d’infermetats com la anorèxia o la bulímia. Tenim que concienciar a la joventut, de que la recerca d'un cos extremadament prim té els seus problemes i que no es la perfecció.
THIGH GAP


 Us adjunte un discurs crític contra la tirania del culte al cos que em resulta molt interessant per a complementar tota aquesta informació. El culte a la salut i la bellesa: un fenòmen social i lingüístic

Educant en moviment...

dimecres, 7 de maig del 2014

QUÈ (NO) LI DONA VALOR EDUCATIU AL MOVIMENT?


Aquest és el díptic de la meua companya Paula Sala i meu. Primer que tot, he de dir, que tant per ella com per a mi, aquest treball anomenat "Díptic", era algo nou per a nosaltres. Mai haviem fet un, ni tampoc haviem treballat sobre aquest. En el nostre Díptic intentem fer una distinció entre els valors educatius i els no educatius basant-nos en les teories de Peter Arnold. En el blog de l'assignatura Educació del moviment observem que segons Arnold, el qual té una perspectiva racionalista, el moviment és educatiu principalment quan té a veure en aprenentatges intrínsecament valiosos que sóls poden aprendre involucranse en la acció motriu, és a dir, movent-se. És el que ell denomina "dimensió en moviment".  

 


En la meua opinió, aquest díptic, m'ha servit per a entendre millor on vol arribar Arnold amb tots aquests coneixements. I no sols Arnold, perquè tot i que pensavem que teniem un gran díptic tant la meua companya Paula com jo, la decisió de Víctor de situar-nos en grups per a intercanviar els nostres díptics i analitzar-los detalladament, ens va fer reflexionar sobre el treball que havien realitzat els nostres companys i el que haviem realitzat nosaltres. Va ser ahí, on les paraules de Víctor i les dels nostres companys, van fer que modificarem el nostre díptic perque podia estar molt millor. Amb això vuic dir, que molts de nosaltres ens vam presentar amb el díptic acabat, però amb les idees menys clares que al finalitzar la classe i eixir per la porta d'aquesta. Per això crec que és una activitat molt encertada per part del professor, i que ens ha fet enriquir-nos dels coneixements que ens han proporcionat la resta de companys, com també esperem poder haver enriquit als demés, amb aquest, el nostre Díptic.

dijous, 24 d’abril del 2014

L'EDUCACIÓ ÉS LA CLAU

No em queda més que aplaudir al protagonista d'aquest vídeo. 6 minuts i 7 segons de durada, un temps que us convide a que es senteu davant del ordinador, tablet, o movil per a visualitzar-lo, perquè com ens comenta Kevin Ngongo, "the education is the key" (l'educació és la clau). Vuic destacar en el minut 4'27'' les paraules que ens dedica Kevin, on posa de manifest que l'educació no es sols memoritzar dades ni fets per a passar un examen. Aquest ens destaca l'educació de picasso per a crear art o l'acció de David Beckham en relació al tirs lliures (faltes) referint-se al gol de falta directa que va classificar a Inglaterra per al Mundial en l'any 2002 que tenia lloc en Corea-Japó. En referència a l'educació d'aquest últim, afirma que vegent a Beckham hi ha més d'una manera per a arribar a ser educat.


Baix el meu punt de vista, hi ha una cosa que deurien assimilar tots els professors i és que nosaltres, els estudiants, no som un número ni ens califiquem com a tal.

I Tú, vas a deixar que el resultat d'un exàmen decideixca el teu futur?

Per a aquells que s'hagen quedat en ganes de més, us deixe un altre vídeo de kevin complementari a la pregunta que acabe de formular espere que us agrade: No deixaré que el resultat d'un examen decideixi el meu futur 

dimecres, 23 d’abril del 2014

AUTOAVALUACIÓ

- Què estic aprenent?
- Què estic fent per aprendre?
- Què estic fent per a què a els demés aprenguen?
- De què m'esta servint què estic aprenent?

Així pues, arribant al tram final de l'assignatura, m'agradaria respondre a les preguntes plantejades per Victor al blog de l'assignatura Educació del Moviment.

En primer lloc, he de dir que en un principi, molts dels meus companys, incloguent-me en ells, no sabiem certament de que anava a tractar l'assignatura. He tractat per primera vegada amb un blog, la qual cosa no sabía concretament la seua utilitat i menys encara, fer un ús correcte d'ell. Aquest ha sigut un descobriment per a mi, perque m'ha ajudat a submergir-me en els coneixements dels meus companys i sobretot en el blog de la nostra comunitat edmov, Educació del Moviment, autor del qual es el nostre professor Victor. En el meu blog, he penjat les entrades amb un objectiu clar: compartir les meues opinions dels temes tractats en classe i complementar els coneixements dels meus companys sobre aquests.
També vaig pensar que és important exemplificar cadascuna d'aquestes, amb vídeos i imatges que puguen deixar les coses més clares als visitants del meu blog.

¿De què m'està servint tot el que estic aprenent? Aquesta última pregunta que ens planteja Victor, la inclouré en la conclusió de la meua autoavaluació. Doncs bè, en la meua opinió crec que tot lo anteriorment mencionat, ho realitzem amb l'objectiu d'APENDRE. Pot ser la forma en què estem duguent a terme aquesta assignatura no siga la mateixa dinàmica al que estem acostumbrats (en relació a les altres matèries). No obstant això, la qual cosa no significa que siga més o menys educatiu, sinò que és diferent. Aquest APRENENTATGE dependrà del nivell de implicacions de cadascú i cada company de la comunitat ha de decidir si putjar o no a l'últim tren que passa en direcció a l'APRENENTATGE.   Jo personalment crec que dec dedicar-li més temps al meu blog, i sobretot als dels meus companys, per a tindre una visió més àmplia sobre a els coneixements s'acompanya a l'assignatura, i així poder complementar la teoria explicada a classe. Per això vaig a intentar posar tota la meua dedicació a aquest blog, per a fer un millor seguiment de l'assignatura.

                                         
Educant en moviment...