EL CULTE AL COS. L'obsessió amb el gimnàs

En la meua última entrada, vaig explicar la meua opinió sobre la ideologia del culte a la primesa. Una ideologia relacionada amb el mesomorfisme, i en general amb el culte al cos. Així pues, he vuigut anar més enllà sobre aquest tema, i investigar-lo de fins a tal punt de poder extraure les meues propies conclusions i fervos-les arribar a tots vosaltres.
Investigant aquest tema tant debatit com és el culte al cos, he vuigut escollir i recopilar aquella informació que m'ha resultat de gran interés per a la meua reflexió, la qual es basa en un article, una espècie de documental i una película. Tres fonts d'informació ben distintes, però amb un tema a tractar en comú, el culte al cos.

El culte al cos, podriem dir que està influenciat per diferents entorns però jo vaig a aprofundir en el més 'polémic' per dir-ho d'alguna manera. Aquest és el gimnàs. Si busquem aquest concepte en 'mama google' podrem trobar diverses definicions, les quals ens donen una idea sobre el que estem parlant. La pàgina web definición ACB defineix el gimnàs com, aquells espais especialment creats per a que es realitze en ells diversos tipus d'activitat física.  Per un altra part, Ecured (la enciclopedia cubana) amplia el coneixement dient-nos que, eixos diversos tipus d'activitat física estan destinats a desenvolupar, enfortir i donar flexibilitat al cos. Ademés añadix que dits exercicis, poden ser amb o sense aparatos.

En el blog del gimnàs Gold's Gym Puerto Vallartas,  trobem una publicació de Sofia Ramos on ens conta que remontant-nos en el temps, la història del gimnàs comença en l'època de les antigues Grecia i Roma. La mateixa paraula Gimnàs deriva de la paraula grega 'gymnos', que significa (nuesa). La paraula grega 'gymnasium' significa lloc on anar nuet, y s'utilitzava en l'antiga grècia per a denominar el lloc on s'educava als joves. En aquestos llocs es practicava l'educació física sense roba i es que per als grecs, aquesta disciplina era tan important com l'aprenentatge cognitiu.

Ara bé, reflexionant sobre l'orige dels gimnasos que ens diu Sofia en la seua publicació, i contraposant-ho amb la postura obsessiva que adopten les persones que acudeixen a aquest tipus de recintes, creus que en l'actualitat queda algo d'aquella educació de l'antiguitat, la qual era el principal objectiu d'aquests espais per als joves? Creus que la gent va al gimnàs a educar-se mitjançant el press de banca o unes simples mancuernes? Si l'educació de la qual parlem fora sinònim de 'mirar-me al espill i vore'm ben musculat em fa sentir millor' doncs si, sense cap dubte hi ha un alt percentatge de persones que acudixen a aquests tipus de recintes per a "educar-se".  És ací on apareix la ideologia del mesomorfisme. Musculatura, força, potència... són concepte que reflexen aquesta ideologia, i en general el culte al cos. En la societat actual destaquen els homes musculosos i les dones primes (culte a la primesa) imposant eixos cossos com a cos model per a arribar a tindre el cos "perfecte" i promulgant el fals pensament de creure que el cos musculós (en l'home) i el cos prim (en la dona) son sinònims de cossos saludables.

En el documental que adjunte a continuació, queda exemplificat tot lo mencionat anteriorment. La duració d'aquest és de 30 minuts, dels quals el 13 primers minuts pot ser siguen els que més m'interessen en referència al tema que tracte en aquesta entrada.

Si hem tinguera que quedar en algo del documental pot ser em quedaría en moltíssimes coses però m'ha cridat molt l'atenció un clar exemple de lo que he comentat anteriorment en les declaracions que diu una de les tantes persones que acudeixen a eixe recinte a "educar-se", concretament a partir del minut 3:47'' fent públic que l'objectiu de tot açò és vore's i sentir-se bé en un mateixa, i a més per a que els de fora els miren.

Respecte a la película, 'Dolor y dinero' és una película protagonitzada per Mark Wahlberg i Dwayne "The Rock" Johnson. Dos actors caracteritzats per tindre uns cossos musculats i tonificats. No es la trama de la película el que m'importa, sinò el recinte i el entorn del que es rodegen aquests personatges, i també la manera de ser presoners de l'obsessió per patir 'dolor' com diu el propi títol de la película, per a sentir-se bé en un mateix. Ací vos deixe el trailer :

Per últim vuic citar un article publicat per Aitziber Mínguez,titulat  'Cuando el gimnasio se convierte en obsesión'. En aquest es poden observar punts clau per a identificar el grau de obsesió de cada persona que acudeix al gimnàs i així concienciar a les persones que d'alguna manera anar al gimnàs en el seu temps lliure, ho transformen en una obligació sense adonarse'n, fins a cert punt, de caure en transtorns com la Vigorexia.

Jo si se on està el meu limit, i Tu, saps on està el teu?