AUTOAVALUACIÓ FINAL

(AUTO)AVALUACIÓ

David González Salort

Aquest , pot ser, siga el post més difícil i a la vegada important, de tot el camí que hem recorregut fins al final d’aquesta assignatura, on cadascú de nosaltres treu les pròpies sensacions i on demostrem en quina mesura hem aconseguit connectar amb aquesta.

En primer lloc, he de dir que en un principi, molts de nosaltres, no sabíem certament de que anava a tractar l'assignatura. Els primers dies, al eixir per la porta de classe dubtàvem de l’objectiu d’aquesta, la qual cosa ens portava a un constant debat. L’aspecte clau en tot açò va ser el blog. Aquest va ser el mitjà pel qual teníem la possibilitat de plasmar en ell el nostre seguiment de l’assignatura. Particularment he aprés moltes coses al llarg d’aquests 4 mesos. Una de elles veure les coses d’una altra manera, a diferencia dels primers dies on no aconseguia connectar en l’assignatura. A més, he aconseguit comprendre i reflexionar sobre els diferents temes que abarca l’educació i el moviment intentant plasmar-ho de la millor manera en el meu blog.

He compartit les meues pròpies opinions i reflexions amb la finalitat de que qualsevol membre de la comunitat edmov puga adquirir nous coneixements o ampliar els que ja tenia prèviament.

Per últim, en la meua opinió crec que totes les nostres aportacions en cadascun dels blogs giren entorn a un terme fonamental, l’Aprenentatge. Pot ser la manera en que hem dut a terme aquesta assignatura no seguixca la mateixa dinàmica a la que normalment estem acostumats (en relació a les altres matèries). No obstant això, la qual cosa no significa que siga més o menys educatiu, sinó que més bé jo diria que és diferent, utilitzant una metodologia innovadora, basada en l’autoaprenentatge.

Malgrat que he començat tard a plasmar les meues idees en el blog, pense que he acabat fent un bon seguiment de l’assignatura, aprofundint en els coneixements dels meus companys per a formar els meus propis i oferint així les meues entrades com a font de coneixement a tots els membres de la comunitat. Amb açò em qualifique amb un 8.

Educant en moviment

COMPARACIÓ "L'EDUCACIÓ, EL MOVIMENT I JO"

L'activitat que ens va proposar Victor el dilluns 20, em va resultar molt interessant. Tractava de dibuixar el que era "l'Educació, el moviment i Jo". Aquesta activitat la va manar Victor en el començament del curs, i per tant m'agradaria fer una xicoteta comparativa dels dibuixos en relació a el que és per a mi "l'Educació, el moviment i Jo".

Respecte al primer dibuix, el que puc dir és que en la gran majoria de l'aula hi havia una pregunta que girava entorn a un i cadascú de nosaltres. Que puc dibuixar? o millor dit que em ve al cap per a dibuixar alguna cosa relacionada amb aquests tres termes? Doncs bé, en el meu cas vaig dibuixar uns llibres representant l'educació, i dalt d'aquestos una pista de tenis, ja que es un dels esports que més m'agrada junt amb el futbol, i jo situat en l'acció d'un colpeig amb la raqueta de tenis representant el moviment. Si observem el dibuix actual, pareix que és prou semblant, però la major diferència la trobem en la forma de pensar.

En el dibuix actual, vuic destacar, que esta vegada també tenia algo en comú en la primera vegada, i era que tenia certs dubtes en el meu cap. No obstant això, eren dubtes positius per dir-ho d'alguna forma. Tenia molts dibuixos en ment per a intentar demostrar el que representava "l'Educació, el moviment i Jo", però vaig optar per dibuixar-ne aquest, tan semblant al primer i a la vegada tan diferent.

En aquest cas, els llibres continuen existint, però aquesta volta representaran el coneixement teòric, les bases del qual em serviran per a avançar i tindre una millor aplicació a la pràctica. Aquesta vegada ja no es una simple pista de tenis, sinò una pista de fútbol. Un esport que ha representat molt en la meua vida, i que mai he arribat a plantejar-me i reflexionar sobre alguns temes que hem tractat en classe. Els llibres, representen la base d'una piramide en la meua vida fins arribar al cim. Aquesta piramide escalonada, ens permitirà  l'escalada cap al cim, però no serà tan fàcil. Per a arribar dalt de tot, tindré que ajudarme dels suports que hi podem observar en el dibuix, representant els principis o valors étics, els quals m'ajudaran a arribar fins a lo més alt. M'ajudaran arribar fins al meu camp del que tota la vida he estat envoltat, per a quan arribe dalt reflexionar sobre els obstacles que he aconseguit superar, i on sols hem quedaria sortejar un últim obstacle: Les ideologies. Podriem dir, que la comprensió final d'aquest últim obstacle, dona lloc a un xut convertit en gol. Un gol que representa la Educació, a partir de la qual entren en joc els diferents mètodes d'ensenyament.

EL CULTE AL COS. L'obsessió amb el gimnàs

En la meua última entrada, vaig explicar la meua opinió sobre la ideologia del culte a la primesa. Una ideologia relacionada amb el mesomorfisme, i en general amb el culte al cos. Així pues, he vuigut anar més enllà sobre aquest tema, i investigar-lo de fins a tal punt de poder extraure les meues propies conclusions i fervos-les arribar a tots vosaltres.
Investigant aquest tema tant debatit com és el culte al cos, he vuigut escollir i recopilar aquella informació que m'ha resultat de gran interés per a la meua reflexió, la qual es basa en un article, una espècie de documental i una película. Tres fonts d'informació ben distintes, però amb un tema a tractar en comú, el culte al cos.

El culte al cos, podriem dir que està influenciat per diferents entorns però jo vaig a aprofundir en el més 'polémic' per dir-ho d'alguna manera. Aquest és el gimnàs. Si busquem aquest concepte en 'mama google' podrem trobar diverses definicions, les quals ens donen una idea sobre el que estem parlant. La pàgina web definición ACB defineix el gimnàs com, aquells espais especialment creats per a que es realitze en ells diversos tipus d'activitat física.  Per un altra part, Ecured (la enciclopedia cubana) amplia el coneixement dient-nos que, eixos diversos tipus d'activitat física estan destinats a desenvolupar, enfortir i donar flexibilitat al cos. Ademés añadix que dits exercicis, poden ser amb o sense aparatos.

En el blog del gimnàs Gold's Gym Puerto Vallartas,  trobem una publicació de Sofia Ramos on ens conta que remontant-nos en el temps, la història del gimnàs comença en l'època de les antigues Grecia i Roma. La mateixa paraula Gimnàs deriva de la paraula grega 'gymnos', que significa (nuesa). La paraula grega 'gymnasium' significa lloc on anar nuet, y s'utilitzava en l'antiga grècia per a denominar el lloc on s'educava als joves. En aquestos llocs es practicava l'educació física sense roba i es que per als grecs, aquesta disciplina era tan important com l'aprenentatge cognitiu.

Ara bé, reflexionant sobre l'orige dels gimnasos que ens diu Sofia en la seua publicació, i contraposant-ho amb la postura obsessiva que adopten les persones que acudeixen a aquest tipus de recintes, creus que en l'actualitat queda algo d'aquella educació de l'antiguitat, la qual era el principal objectiu d'aquests espais per als joves? Creus que la gent va al gimnàs a educar-se mitjançant el press de banca o unes simples mancuernes? Si l'educació de la qual parlem fora sinònim de 'mirar-me al espill i vore'm ben musculat em fa sentir millor' doncs si, sense cap dubte hi ha un alt percentatge de persones que acudixen a aquests tipus de recintes per a "educar-se".  És ací on apareix la ideologia del mesomorfisme. Musculatura, força, potència... són concepte que reflexen aquesta ideologia, i en general el culte al cos. En la societat actual destaquen els homes musculosos i les dones primes (culte a la primesa) imposant eixos cossos com a cos model per a arribar a tindre el cos "perfecte" i promulgant el fals pensament de creure que el cos musculós (en l'home) i el cos prim (en la dona) son sinònims de cossos saludables.

En el documental que adjunte a continuació, queda exemplificat tot lo mencionat anteriorment. La duració d'aquest és de 30 minuts, dels quals el 13 primers minuts pot ser siguen els que més m'interessen en referència al tema que tracte en aquesta entrada.

Si hem tinguera que quedar en algo del documental pot ser em quedaría en moltíssimes coses però m'ha cridat molt l'atenció un clar exemple de lo que he comentat anteriorment en les declaracions que diu una de les tantes persones que acudeixen a eixe recinte a "educar-se", concretament a partir del minut 3:47'' fent públic que l'objectiu de tot açò és vore's i sentir-se bé en un mateixa, i a més per a que els de fora els miren.

Respecte a la película, 'Dolor y dinero' és una película protagonitzada per Mark Wahlberg i Dwayne "The Rock" Johnson. Dos actors caracteritzats per tindre uns cossos musculats i tonificats. No es la trama de la película el que m'importa, sinò el recinte i el entorn del que es rodegen aquests personatges, i també la manera de ser presoners de l'obsessió per patir 'dolor' com diu el propi títol de la película, per a sentir-se bé en un mateix. Ací vos deixe el trailer :

Per últim vuic citar un article publicat per Aitziber Mínguez,titulat  'Cuando el gimnasio se convierte en obsesión'. En aquest es poden observar punts clau per a identificar el grau de obsesió de cada persona que acudeix al gimnàs i així concienciar a les persones que d'alguna manera anar al gimnàs en el seu temps lliure, ho transformen en una obligació sense adonarse'n, fins a cert punt, de caure en transtorns com la Vigorexia.

Jo si se on està el meu limit, i Tu, saps on està el teu?

CULTE A LA PRIMESA

Aquesta ideologia, el culte a la primesa, és la que m'ha tocat investigar, junt a la resta d'experts dels altres companys, per a transmitir i explicar a la resta del meu grup "puzzle" , els conceptes que dictamina la propia ideologia del culte a la primesa. Desglossant les preguntes de Victor en el seu blog sobre que és el culte a la primesa, podem definir que aquesta ideologia es basa, com el seu propi nom indica, en la recerca de la primesa per a sentir-se bé un mateix. La primesa és un fenòmen que ocorre actualment en la societat, que consisteix com hem dit anteriorment, en el pensament de cos prim com a cos perfecte, el qual crea falses creences com ara el fet de asociar la primesa amb la salut, fent creure que quan parlem d'un cos extremadament prim, estem parlant d'un cos sa.  

Respecte a la manifestació del culte a la primesa en relació en el moviment, podem veure-ho reflexat clarament en les dones que utilitzen el moviment en la seua persecució cap al cos prim. Aquesta actitud, en ocasions entra en una obsessió, sobretot en la població femenina, la qual opta per un exercici dur i constant, acompanyat d'unes dietes molt severes, l'objectiu del qual es centra en disminuir de pes i arribar a tindre el cos "perfecte" (cos extremadament flac i tonificat). El seguiment extrem a eixa ideologia moltes vegades pot provocar l'aparició d'enfermetats com la bulimia, anòrexia...

Dins d'aquesta segona pregunta, m'agradaria destacar la última moda de pèrdua de pes entre la joventut nord-americana. Es tracta del famòs "Thigh Gap" (obertura de cuixa). Aquesta moda consisteix en tindre les cames tan primes que, al juntar-les, quede un espai entre les cuixes. Actualment s'ha convertit en la nova forma de saber si tens un cos "sexy" o no.  El buit entre les cuixes, el van popularitzar en2012 les models de Victoria's secret. Açò va donar lloc a que hi haguera un increment aclaparador de persones que passaven per quiròfan per a eliminar la grasa de eixa zona, a més d'una gran diversitat d'entrenaments i dietes extremes amb l'objectiu d'aconseguir el "Thigh Gap". 

Son molts els comentaris publicats en les diferents xarxes socials com ara Tumblr, Pintereset o Facebook, i que podem observar en l'article que publica Fabien Faur, en la pàgina web EntreMujeres.

“Mi ‘thigh gap’ (espai entre cuixes) es enorme, estén celosas, chicas”, publica ‘foster-the-beatles’ en Tumblr, mentre que en la mateixa red social ‘skinnysizezero’, afirma: “Juntas podemos ser flacas, tener una talla 32 con un espacio entre muslos hermoso y un vientre chato”.

“Tengo la impresión de que estoy empezando a tener un espacio entre muslos, estoy feliz”, afegix ‘elleskyyy’. Per un altre costat, ‘starvingforperfection’ (el nick del qual significa “passant fam per a ser perfecta”) lamenta el seu “mediocre/inexistent espai entre cuixes”.

Que fer per a donar llum al culte a la primesa? En la meua opinió, és deuria utilitzar el poder de difusió de idees que tenen els mitjans de comunicació per a promoure uns cossos saludables, un cànon de bellesa realista que no provoque indirectament el augment d’infermetats com la anorèxia o la bulímia. Tenim que concienciar a la joventut, de que la recerca d'un cos extremadament prim té els seus problemes i que no es la perfecció.

THIGH GAP

 Us adjunte un discurs crític contra la tirania del culte al cos que em resulta molt interessant per a complementar tota aquesta informació. El culte a la salut i la bellesa: un fenòmen social i lingüístic

Educant en moviment...

QUÈ (NO) LI DONA VALOR EDUCATIU AL MOVIMENT?

Aquest és el díptic de la meua companya Paula Sala i meu. Primer que tot, he de dir, que tant per ella com per a mi, aquest treball anomenat "Díptic", era algo nou per a nosaltres. Mai haviem fet un, ni tampoc haviem treballat sobre aquest. En el nostre Díptic intentem fer una distinció entre els valors educatius i els no educatius basant-nos en les teories de Peter Arnold. En el blog de l'assignatura Educació del moviment observem que segons Arnold, el qual té una perspectiva racionalista, el moviment és educatiu principalment quan té a veure en aprenentatges intrínsecament valiosos que sóls poden aprendre involucranse en la acció motriu, és a dir, movent-se. És el que ell denomina "dimensió en moviment".  

 

En la meua opinió, aquest díptic, m'ha servit per a entendre millor on vol arribar Arnold amb tots aquests coneixements. I no sols Arnold, perquè tot i que pensavem que teniem un gran díptic tant la meua companya Paula com jo, la decisió de Víctor de situar-nos en grups per a intercanviar els nostres díptics i analitzar-los detalladament, ens va fer reflexionar sobre el treball que havien realitzat els nostres companys i el que haviem realitzat nosaltres. Va ser ahí, on les paraules de Víctor i les dels nostres companys, van fer que modificarem el nostre díptic perque podia estar molt millor. Amb això vuic dir, que molts de nosaltres ens vam presentar amb el díptic acabat, però amb les idees menys clares que al finalitzar la classe i eixir per la porta d'aquesta. Per això crec que és una activitat molt encertada per part del professor, i que ens ha fet enriquir-nos dels coneixements que ens han proporcionat la resta de companys, com també esperem poder haver enriquit als demés, amb aquest, el nostre Díptic.

L'EDUCACIÓ ÉS LA CLAU

No em queda més que aplaudir al protagonista d'aquest vídeo. 6 minuts i 7 segons de durada, un temps que us convide a que es senteu davant del ordinador, tablet, o movil per a visualitzar-lo, perquè com ens comenta Kevin Ngongo, "the education is the key" (l'educació és la clau). Vuic destacar en el minut 4'27'' les paraules que ens dedica Kevin, on posa de manifest que l'educació no es sols memoritzar dades ni fets per a passar un examen. Aquest ens destaca l'educació de picasso per a crear art o l'acció de David Beckham en relació al tirs lliures (faltes) referint-se al gol de falta directa que va classificar a Inglaterra per al Mundial en l'any 2002 que tenia lloc en Corea-Japó. En referència a l'educació d'aquest últim, afirma que vegent a Beckham hi ha més d'una manera per a arribar a ser educat.

Baix el meu punt de vista, hi ha una cosa que deurien assimilar tots els professors i és que nosaltres, els estudiants, no som un número ni ens califiquem com a tal.

I Tú, vas a deixar que el resultat d'un exàmen decideixca el teu futur?

Per a aquells que s'hagen quedat en ganes de més, us deixe un altre vídeo de kevin complementari a la pregunta que acabe de formular espere que us agrade: No deixaré que el resultat d'un examen decideixi el meu futur 

AUTOAVALUACIÓ

- Què estic aprenent?

- Què estic fent per aprendre?

- Què estic fent per a què a els demés aprenguen?

- De què m'esta servint què estic aprenent?

Així pues, arribant al tram final de l'assignatura, m'agradaria respondre a les preguntes plantejades per Victor al blog de l'assignatura Educació del Moviment.

En primer lloc, he de dir que en un principi, molts dels meus companys, incloguent-me en ells, no sabiem certament de que anava a tractar l'assignatura. He tractat per primera vegada amb un blog, la qual cosa no sabía concretament la seua utilitat i menys encara, fer un ús correcte d'ell. Aquest ha sigut un descobriment per a mi, perque m'ha ajudat a submergir-me en els coneixements dels meus companys i sobretot en el blog de la nostra comunitat edmov, Educació del Moviment, autor del qual es el nostre professor Victor. En el meu blog, he penjat les entrades amb un objectiu clar: compartir les meues opinions dels temes tractats en classe i complementar els coneixements dels meus companys sobre aquests.

També vaig pensar que és important exemplificar cadascuna d'aquestes, amb vídeos i imatges que puguen deixar les coses més clares als visitants del meu blog.

¿De què m'està servint tot el que estic aprenent? Aquesta última pregunta que ens planteja Victor, la inclouré en la conclusió de la meua autoavaluació. Doncs bè, en la meua opinió crec que tot lo anteriorment mencionat, ho realitzem amb l'objectiu d'APENDRE. Pot ser la forma en què estem duguent a terme aquesta assignatura no siga la mateixa dinàmica al que estem acostumbrats (en relació a les altres matèries). No obstant això, la qual cosa no significa que siga més o menys educatiu, sinò que és diferent. Aquest APRENENTATGE dependrà del nivell de implicacions de cadascú i cada company de la comunitat ha de decidir si putjar o no a l'últim tren que passa en direcció a l'APRENENTATGE.   Jo personalment crec que dec dedicar-li més temps al meu blog, i sobretot als dels meus companys, per a tindre una visió més àmplia sobre a els coneixements s'acompanya a l'assignatura, i així poder complementar la teoria explicada a classe. Per això vaig a intentar posar tota la meua dedicació a aquest blog, per a fer un millor seguiment de l'assignatura.

                                         

Educant en moviment...

RECOMANACIONS BLOGGERES!

Després de publicar el meu assaig sobre el llibre "Valor de Educar" de Fernando Savater, he decidit destacar alguns blogs que m'han agradat tanmateix com algunes entrades d'alguns companys que m'han aportat nous coneixements i dels quals he pogut extraure les meues propies conclusions. Aquestes entrades i blogs dels companys, m'han fet descobrir i apendre sobre els diferents aspectes que tracten els temes de l'assignatura.

En primer lloc, m'agradaria recomanar el blog del meu company Tomás Hernández Sols hi ha que pegar-li una mirada per a saber el temps que li dedica a aquesta assignatura. No hi ha cap dubte de que està realitzant un seguiment perfecte de l'assignatura. A més m'agradaria destacar la seua entrada sobre l'exposició de posters. Aquesta és una recopilació de tots els pósters realitzats pels companys la qual val la pena veure i recordar aquells posters que ens han aportat alguna cosa.

També m'agradaria destacar el blog de Victor Primo. En la meua opinió, exceptuant a Tomás, crec que és un dels blogs amb les entrades més diverses que hi ha en la Comunitat Edmov. En aquestes ens mostra el seu correcte seguiment de l'assignatura.

"Mi analisis de un fragmento de Mal de Escuela", és una entrada publicada per Manu Jimenez, on ens intenta explicar lo que li suposa per a ell eixe determinat fragment, posant de manifest als professors "color sepia" com els anomena el nostre company Manu. 

Aquestes són les meues recomanacions bloggeres. Done gràcies als companys per poder compartir amb tota la Comunitat Edmov les vostres publicacions dels vostres blogs.

"UNOS TRAS OTROS DEVENIMOS"

        

Aquest és el fragment que jo i la resta del meu grup, vam escollir per a representar-ho en classe. En aquest, l'autor ens narra les seues experiències amb el reencontre amb els seus ex-alumnes. Aquests reencontres són un poc especials degut a que, aquells xiquets que han sigut discípuls d'ell en la seua escolarització, son capaços de sorprendre al professor amb un poema o anécdotes que mostren que verdaderament, després de tot, el que ha fet el professor els ha servit en el seu devenir. 

És un fragment, que personalment m'agrada molt, perquè em fa sentir molt identificat en algunes situacions en la meua vida. Ho he sentit des de la distància, en una persona cercana com és la mare de la meua parella. Son moltíssimes les ocasions en que he presenciat un reencontre amb antics alumnes d'ella. Reencontres de alegria, de records en la escolarització dels seus ex-alumnes, entre els quals la majoria han sigut els seus "zoquetes"....fins i tot ex-alumnes amb 7 anys menys que ella i que a dia de avui encara la veuen com la professora d'educació fisica en la seua etapa escolar.

Per a mí, en certa part, es com una heroïna, perque crec que són anècdotes i reencontres que a tothom  li agradaria que passara. M'agradaria en un futur, que l'educació i els coneixements emprats en les meues classes com a docent, foren de gran utilitat per als meus futurs "zoquetes", no sóls durant la seua escolarització, sinò també en el seu devenir. 

En la meua opinió jo crec, que tot esforç té recompensa, més tard o més prompte, però les retribucions per l'esforç i sacrifici en el treball d'una persona, al fi i al cap apareixen.  

QUÉ ÉS EDUCAR?

Després d'un temps, he decidit pujar el meu assaig en reflexió a la pregunta, "Què és educar?" que ens proposa Fernando Savater en el seu llibre, "Valor de Educar".

¿QUÈ ÉS EDUCAR?

L'educació és un concepte que està infravalorat en la nostra societat . Fernando Savater ens explica , en el pròleg del seu llibre "El valor d'educar " , l'existència d'una disconformitat amb el tipus de persones que opinen que l'ensenyament inferior , no és més que un càrrec o professió que arriben aquelles persones que han estat incapaços de rebre estudis superiors . El terme mestre ha quedat relegat a un lloc secundari en la societat .

Educar no només es refereix a la preparació dels alumnes per obtenir conceptes i termes científics i específics teoric-pràctics per a la possible aplicació d'aquests en un futur , sinó que a més , consisteix a donar el suport i oferir la nostra ajuda a les persones perquè estan puguin determinar què és el millor i el pitjor per a nosaltres mateixos . Tot això vindrà determinat per una comunicació amb els semblants , la finalitat ens conduirà a un aprenentatge tant de nosaltres cap a ells , com també d'ells cap a nosaltres . Aquesta comunicació ens proporcionarà una ampliació dels nostres coneixements.

Savater parla de " el temps" com el principal factor que influeix en l'educació de les persones . En aquest , recau una gran importància a l'hora d'aprendre , ja que som conscients en cada moment que tard o d'hora la mort acabarà . Amb això , podem dir que la que ha d'administrar aquesta concepció temporal i interpretar-la correctament per tal ajudar-nos a moure'ns en relació amb el temps , és l'educació .

D'altra banda , tenim la distinció entre educació i instrucció . Tots hem instruït alguna vegada a una altra persona , és a dir , que hem exercit de mestre en alguna ocasió , per exemple quan has ensenyat a un amic a usar alguna aplicació d'un ordinador .

Així doncs , tornant a la situació anterior , podem debatre sobre el tema que parla en el capítol 2 . ¿ Per a què volem professionalitzar l'educació? La resposta la trobem en què una cosa determinada no pot ser ensenyada per qualsevol persona , ja que quan hi ha un ensenyament de coneixements científics , aquest requereix d'una professionalització .

Fernando Savater , ens parla de les capacitats obertes i tancades . Les primeres podem catalogar com infinites , és a dir , no s'aprenen de forma específica ni s'especialitzen en elles . Sempre es podrà ampliar el coneixement sobre elles . D'altra banda , les tancades són aquelles capacitats funcionals i alhora útils , com és el cas d'escriure o llegir . Les habilitats tancades tindran un marge de millora , pel fet que són apreses i adquirides . En aquestes arribarà el moment en què es automatitzessin i no es podran millorar més . En canvi les obertes , sempre podran ser millorades . L'habilitat d'aprendre és una capacitat oberta, la més necessària i humana potser de totes elles .

Després de llegir el capítol 2 del llibre El valor d'educar de Fernando Sabater i concloent aquest assaig , he de dir que coincideixo totalment en que vivim en l'esclavitud del temps . Aquest és el principal factor que ens distingeix a la resta d'espècies . Per tant per a mi l'Educació , és el procés que transcorre al llarg de la vida des del moment que naixem fins que morim en què es transmet i adquirim valors , coneixements i comportament .

EL VALOR DEL TEMPS

Vuic compartir amb vosaltres aquest vídeo on retracta la importància que té el temps en la nostra vida. El temps pasa a gran velocitat en les nostres vides. De vegades no som conscients del valor d'aquest i el que busque amb aquest video és que cadascú reflexione sobre la importància que vol donar-li al temps de la seua vida i com distribuir-lo.
El que esta clar, és que el temps pasa, i mai tornarà. Jo estic dispost a aprofitar el meu temps al màxim, sense malgastar-lo en aquelles coses que no obtinga cap aspecte positiu. I tu, estas dispost a aprofitar el teu?

COS COMUNICATIU (A.FRANK)

Solidaritat, emoció, il·lusió, companyerisme...son els aspectes a tractar en el meu vídeo en referència al Cos Comunicatiu de A. Frank. Aquest vídeo que podreu vore a continuació és un clar exemple del cos comunicatiu en l'esport. Consols després de perdre una final, retirades de jugadors, emocions de victoria són accions que podem observar a sovint en el món de l'esport, però no sempre existeix una solidaritat adherida a aquestes accions.

Sempre m'ha cridat l'atenció la personalitat del jugador portugués Cristiano Ronaldo. Moltes persones el retracten de prepotent, de tindre un mal perdre, entre altres adjectius. Però de vegades jutgem la imatge de una persona desconeguent el que hi ha més enllà d'aquesta. M'agradaria destacar, el seu costat més solidari, amb aquesta noticia que es va fer pública fa uns dies:

Cos Comunicatiu: Cristiano Ronaldo

Conclueixc la meua reflexió sobre el cos comunicatiu, amb el vídeo tant emotiu que amb la seua inocencia i il·lusió, va fer plorar al jugador colombià Falcao.

VALORACIÓ DELS POSTERS

Avui, la meua companyera i jo, hem entregat les valoracions dels pósters. Unes valoracions que m'agradaria publicar en aquesta entrada. Com han mencionat molts companys en els seus respectius blogs, el passat 26 de Març es va realitzar a classe, una exposició de pósters duts a terme per grups de treball  formats per companys de classe. La finalitat era que cadascún d'aquests, mostrara o reflectira qualsevol punt escollit del tema 1, és a dir, alló que ens va agradar i sobre el que ens agradaria realitzar un póster de tot lo que haviem vist en classe en relació al tema 1. Va resultar molt divertida, i es van poder veure molts bons treballs. He destacat els treballs que més ens van agradar.

1. La belleza de las nalgas femeninas.
Aquest pretenia buscar la evolució que ha tingut la bellesa de les nalgues femenines, al llarg de diferentes èpoques de la historia. Ens ha cridat molt l’atenció el format en que s’ha realitzat aquest poster, siguent aquest un cub, mostrant en cada cara les diferents èpoques. Ens ha aportat una visualització del que era la bellesa de la dona respecte a les seues “nalgues” i com aquesta ha anat canviant tant dràsticament. Tot açò podem dir que ve predeterminat segons la cultura, religions i societat en que es troben.

2. Dualisme Antropologic
Aquest també va estar molt treballat amb la presó i la carretera amb els diferents conceptes de Plató. Hem de dir, que no conseguiem trobar la relació de la presó amb la carretera. Com ens va dir Victor, és cert que pareixien dos posters, pero que conjuntament actuaven de manera harmònica. Tot s’ha de dir, que estava molt ben representat, sobretot la presó amb l’home atrapat en la porta d’aquesta. Sens dubte era un dels millors posters que s’hi van realitzar.

3.Visiones de la Salud
Aquest póster ens mostra diferents perspectives de la Salud. Hem observat que donada la seua importancia, hi han diferents opinions, i açò tot ve donat per la societat en que vivim. Creguem que li falta alguna representació gràfica per a que el contingut puga enriquir-se més.

5. Concepcions Socioculturals
Aquest poster l’hem sabut interpretar. El que ens pretén mostrar són les concepcions del cos i la bellesa al llarg de diferents èpoques i societats, amb una casa, pot ser en una ciutat, una espècie de caseta o cabanya, i per últim un Castell. Amb aquests interpretem els diferents cossos de les diferents societats i èpoques com hem dit anteriorment.

6. Cada dona un mon
En aquest poster, pot ser hem tirat en falta un poc més de contingut, però la realitat es que s’adequa al que és un poster. Respecte a la seua aportació és molt bona, ja que tratanse d’una mateixa dona i un mateix cos, el concepte d’aquesta variarà en relació al tipus de societat en que es trobe immersa.

7. Yo Robot
Els nostres companys han vuigut plasmar en aquest poster, la relació cos-maquina. La idea ens ha agradat molt per que és un tema molt interessant. No obstant això, no han sabut mostrar-nos clarament tot el que volien dir, i no quedaba del tot clar amb la información i elements que ens oferien. Però repetim, que era una idea molt bona.

8. Atrapats
Aquest ha sigut un poster que tambe ens ha agradat molt. La telaraña ha estat molt original, i
és una cosa que apareix molt a sovint en la realitat, atrapant-nos com per exemple és el cas de
la bellesa. La originalitat del póster, arriba quan eres tu el que deus situar-te en el lloc que
creus estar.

9. Concepción de los cuerpos
Aquest ens va paréixer molt poc creatiu, degut al format en que es presentava (un power
point). No obstant això, els videos estaven molt bé i adequats al temari que tractaven. Va ser
una llàstima que alguns vídeos no funcionaren.

10. Dos cuerpos, dos mundos
Pot ser siga aquest un poster molt bo, sols que creguem que probablement, hi havia un excés
de text explicatiu, ja que un poster deu resumir en ell mateix tot el que vulguis dir del tema
sobre el que has treballat, i per això, aquest aspecte feia que no ens resultara atractiu.

11. El cuerpo abyecto
El póster de “el cuerpo abyecto”, ha sigut també un dels més destacats. L’espill on et
reflexaves va ser molt original ja que era un treball per a que et situares a tu mateixa en un lloc
dins del espill. El fet de vore’t reflexat a l’espill t’ajudava en la teua elecció. La teoría del
“cuerpo abyecto” baix el nostre punt de vista estava ben explicada, perquè enteniem
perfectament el contingut.

12. Los problemas del cuerpo vivencial
Aquest ens oferix a simple vista el treball que hi ha darrere d’aquest gran poster, dut a terme
pels seus creadors. Ens ha cridat l’atenció la manera en que han elaborat el poster, i com ho
han relacionat amb els quatre problemas que redacta A.Frank. Gràcies a aquest poster, hem
comprés els 4 problemes del cos vivencial que anomena Frank amb major facilitat.

13. Index de Massa Corporal
Pot ser, a aquest poster, li haja faltat una idea més atractiva en quant a presentació. Açò pot
ser a que aquest tema va ser un dels ultims que vam tractar en classe. Encara que el tema
estava bé, haguera pogut ser un poster més creatiu.

14. Violència Simbòlica
Aquest grup, ens ha tractat de mostrar la violencia simbólica, en relació a la diferencia en la
indumentaria que utilitzen els esportistes masculins i femenins. Ha sigut una idea que ens ha
fet captar la atenció i fixar-nos en el tema. Malgrat que hi havia dos vídeos complementaris, no
ens ha aportat cap informació nova sobre aquest. No obstant això, valorem el treball dels
companys verificant tot el que ens ha aportat la informació mostrada en el poster. Pot ser, la
presentació siga molt millorable.

15. Cànons de Bellesa
En aquest póster podem observar la creativitat amb la que han treballat els nostres companys, convidant a cada persona que analitzava el póster, a agafar un document d’un sobre per a fer una reflexió final. A diferència dels altres pósters, aquest tenia un procés distint, ja que primer observaves el póster i extreies les teues conclusions, i finalment et feien saber la reflexió que havien vuigut provocar amb aquest póster.

17. Violència simbólica
Aquest, era el que demanava el professor, un poster. Però era un poster molt pobre en quant a informació. En la nostra opinió, creguem que tenia gran de marge de millora.

18. Cuerpo
Aquest poster vivent, ens ha impactat molt. Ens ha agradat molt per lo atrevit que ha sigut, representant amb el seu propi cos el concepte de “cos”. Hem entés que en un cos poden haver tots els conceptes que s’exposaven.

19. Relación cuerpo i sociedad
El tema estava molt bé però l’activitat, va ser poc original, ja que haviem fet la mateixa en clase. Pot ser ens ha aportat, però res nou.

Per últim he de dir, que per problemes personals, no vam poder realitzar el nostre póster per a la data marcada, però gràcies als temes que heu plasmat en cada poster, ens heu fet disfrutar dels diferents temes que tractaven, i a més ampliar els coneixements del que tractava aquesta activitat.

Educant en moviment...

"HABITUS"

LES APARENCES ENGANYEN

Si teniu una estona, estaría bé que mirareu aquests videos. Pense que són molt interessants, sobretot el primer. Aquest exemplifica el que ocorre en la vida real. Són coses que estan al alcanç de tots nosaltres. A qui no se li ha paregut la pregunta, "Et canviaries per algú?". Les aparences enganyen molt, i és un aspecte important en la societat hui en dia. Aquest tema, el tenim més a prop del que a vegades ens pensem i són moltes, les vegades que els nostres pensaments respecte a altres persones, queden allunyats de la autèntica realitat.

Després de veure el vídeo i reflexionar, si pausarem el vídeo en el minut     2 : 30 abans de haver-lo acabat de veure, seriem poques les persones que pensariem que el xiquet que apareix primer sentat en el banc, està desitjant estar en el lloc de l'altre xiquet. Però la realitat és que el xiquet amb les sabates trencades, tenia un pensament equivocat respecte a l'altre xiquet. En la meua opinió, crec que de vegades ens oblidem del que tenim al nostre alrededor, i ens fixem més en la resta. Doncs ara sóc jo el que et pregunta,"Et canviaries per algú?"

El següent vídeo, pense que també és interessant, per la manera que s'explica el concepte "Habitus" de Pierre Bourdieu.

LA EDUCACIÓ, EL MOVIMENT I JO

Aquest es el dibuix que he fet sobre el tema "Educació, moviment y yo". Com bé es pot observar en la meua representació, la meua educació sempre ha estat marcada per l'esport. En el dibuix els llibres retracten la educació, siguent jo i el moviment la persona que hi apareix jugant a tenis sobre els llibres. Realment tota la vida he estat jugant al damunt d'aqueixos llibres. Sempre han sigut aquestos dos, uns aspectes complementaris per a mi. Educació y  moviment sempre han anat lligats en la meua vida.
La meua reflexió sobre aquesta activitat i comparant amb els dibuixos de la resta dels companys, pense que es una molt bona activitat, ja que en algunes ocasions un dibuix o una imatge val mes que mil paraules. De vegades d'una representació gràfica es pot obtindre molta informació rellevant sobre el pensament de cadascú.

ELS CYBORGS. EL FUTUR DE LA TECNOLOGIA

Ací us deixe un vídeo que m'ha paregut molt interessant que tracta dels "cyborgs", sobre tot per les vivencies d'aquestes persones. Què es un cyborg? un cyborg està compost per elements orgànics i dispositius cibernètics, l'objectiu del qual és aconseguir una millora del funcionament orgànic, emprant la tecnologia.

Us convide a vore el documental complet: "Cyborgs...muy humanos"

BENVINGUDA

Benvinguts al meu blog. En aquest, podreu trobar les diferents entrades i opinions que anire creant al llarg del curs, en relació amb la materia "Educació del moviment".
Espere poder apendre nous conceptes de tot el relacionat amb l'educació del moviment i el tractament de la informació tant del professor com de la resta de companys.
Us recomane també el blog de la assignatura per a fer un correcte seguiment d'aquesta: Educació del Moviment

...Educant en moviment